A l'escull atlàntic, Fossat de les Serps, a 3500metres de profunditat
dijous, 26 de febrer del 2015
dimarts, 30 de desembre del 2014
.jpg)
dijous, 23 d’octubre del 2014
LA CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIES
Nomenclatura binomial
L’estudi modern i sistematitzat
dels éssers vius es va iniciar en el segle XVIII, amb les idees del suec Carl
von Linné
(1707-1778), que va proposar la famosa nomenclatura binomial per donar nom a
les diferents espècies
i que va
establir agrupacions jerarquitzades d’éssers vius, conegudes amb el nom
de taxons.
Segons la nomenclatura binomial de Linné, cada espècie rep dos noms: el
primer nom correspon al del gènere a què pertany i el segon és el nom
exclusiu de l’espècie. Tots dos noms s’escriuen en llatí
o llatinitzats.
Ex: Homo sapiens
Homo sapiens
.png)
Els diferents taxons acceptats
actualment són, de més petit a més gran, l’espècie, el gènere, la família, l’ordre, la classe, el fílum, el regne i el domini.
Nom: Homo sapiens
Domini | Eukarya | Comprèn a tots els organismes unicel·lulars i multicel·lulars les cèl·lules posseeixen un Nucli organitzat constituït per la membrana nuclear la funció és separar i aïllar l'ADN de la resta de la cèl·lula.
Regne | Animalia | Perquè tenen cèl·lules eucariotes i que no fan la fotosíntesi.
Philum | Chordata | Són animals que tenen notocordi (estructura de fibres nervioses que recorren longitudinalment el cos)
Classe | Mammalia (mamífers) | Són mamífers perquè tenen pèl a la pell i glàndules mamàries per alimentar les seves cries.
Ordre | Primats | La característica dels primats és tenir un dit oposable.
Família | Homínids | Som nosaltres i tots els nostres avantpassats de gèneres: homo, perquè caminem erectes, en dues potes.
Gènere | Homo | El gènere Homo inclou l'ésser humà modern i els seus més propers parents. L'antiguitat del gènere s'estima en 2,4millones d'anys (Homo habilis / Homo rudolfensis).
Espècie | Homo sapiens | Al·ludeix al tret biològic més característic: sapiens significa «savi» o «capaç de conèixer», i es refereix a la consideració de l'ésser humà com a «animal racional», al contrari que totes les altres espècies.
dilluns, 1 de setembre del 2014
LLAUNA DE REFRESC CILÍNDRICA AMB MENYS SUPERFÍCIE
.JPG)
Quines mesures ha de tenir la llauna per reduir al màxim la quantitat d'alumini utilitzat?
Per estudiar la qüestió ...
Volem fer una llauna
cilíndrica de 333 cm3 i volem conèixer quin ha de ser el radi i quina
ha de ser l’altura per a que la quantitat d’alumini sigui mínima.
Com
que el volum sempre ha de ser el mateix, si la fem més ampla haurà de ser més
baixa i si la fem més prima haurà de ser més alta.
Això
vol dir que no podem triar l’altura per què depèn del radi que sí el podem
triar. Calculem l'altura en funció del radi:
Ara ens
podem inventar diferents valors pel radi i calcular, en primer lloc, quina
altura ha de tenir i en segon lloc quina quantitat d’alumini es gasta es a dir
la superfície:
S = 2·PI·r·b +2·PI·r2
Els càlculs es poder fer en una taula excel i obtindríem ...
http://www.xtec.cat/centres/a8054401/departaments/webmates/llauna/llauna.htm
dijous, 7 d’agost del 2014
A LA CACERA DE FORMES GEOMÈTRIQUES
L’entorn que ens envolta és un gran medi que podem aprofitar. El paisatge
urbà, els centres comercials, els parcs, els edificis, els museus, el camp, … són
realitats riques , plurals, diverses i properes que ofereix moltíssimes
possibilitats d’anàlisi de formes geomètriques lineals, planes o en volum.
Pot resultar molt fàcil captar-les amb una fotografia fer un àlbum amb
elles i després analitzar-les, estudiar-les.
Gràcies als nombres complexos s’assoleix l’antic somni de descobrir patrons
matemàtics de la natura. Es diuen fractals i estan revolucionant el món de la
informàtica gràfica.
La Géode és un edifici en forma de geoda, situat al parc de la Villette, al 19è districte de París
dijous, 24 de juliol del 2014
Destrucció d'ecosistemes: EL MAR D'ARAL
El llac d'Aral, antigament anomenat mar d'Aral és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada. Té grans dimensions (uns 27.000 km²) i es troba situat entre el Karakalpakstan (república autònoma de l'Uzbekistan) al sud, i el Kazakhstan al nord.
Des de la dècada de 1960, la mar d'Aral va perdent extensió considerablement, ja que els rius que hi desemboquen van ser desviats per l'URSS (que llavors governava elKazakhstan i l'Uzbekistan) per a la creació de regadius.
La superfície ha disminuït aproximadament un 60%, i el volum d'aigua ho ha fet gairebé en un 80%. El 1960, la mar d'Aral era el quart llac més gran del món, amb una superfície d'uns 68.000 km² (si fa no fa l'extensió dels Països Catalans) i un volum de 1.100 km³ d'aigua; el 1998, la superfície havia baixat als 28.687 km² i ja era el vuitè més gran del món. En el mateix període, la salinitat de la mar d'Aral s incrementa d'uns 10 g/l a uns 45 g/l.
dijous, 12 de juny del 2014
EL SÍMBOL GRÀFIC INTERNACIONAL DE RECICLATGE
Una cinta de Möbius o banda de Möbius (o de Moebius) és una superfície d'una sola cara i un sol contorn, una sola cara de recorregut infinit. Té la propietat matemàtica d'ésser reglada i és topològicament no orientable. Va ser descoberta de manera independent pels matemàtics alemanys August Ferdinand Möbius i Johann Benedict Listing l'any 1858.
Llegeix aquesta informació. Resulta molt interessant!!!!
http://www.sitographics.com/conceptos/notas/moebius.html
Aquest video mostra com construir una cinta de Möbius.
Aquesta cinta (o banda) té una sola cara i una sola vora; poden fer-se un parell de experimientos molt senzills amb ella: dibuixar per comprovar que té un sol costat o tallar logitudinalmente en dos trossos o en tres trossos i comprovar el sorprenent resultat (no és màgia!)
APLICACIONS
Bé, i ara la pregunta del milió:
Serveix per alguna cosa la banda de Möbius?
Suposo que molts de vosaltres heu respost instantàniament NO.
Esteu equivocats!!!!. Bé, siguem seriosos, tampoc és que la cinta de Möbius sigui el més útil que ha existit en tota la història, però alguna aplicació té. La que jo veig més clara és la següent:
Imagineu-vos la cadena d'una bicicleta, o una corretja de distribució, o qualsevol cadena que realitzi un cert recorregut. Imagineu-vos que la col·loquem de forma, diguem, cilíndrica. Què passaria? Doncs que sempre es desgastaria pel mateix lloc, ja que sempre fregaria en els suports per la mateixa cara. La col·loquem ara com una banda de Möbius. Així es desgasta per igual per tota la seva cara, és a dir, aconseguim que el desgast sigui igual en tots els punts de la vora, obtenint així una major durada i per tant un estalvi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)